Els ulls s’alcen cap a les estrelles, on habiten els somnis. La nostra naturalesa és terrenal però voldríem alliberar-nos de l’esclavitud matèrica i esdevenir eteris. Les paraules que tot ho haurien d’explicar estan composades de lletres que sovint semblen les peces dissenyades per a no encaixar d’un trencaclosques impossible. El desig insaciable, que volem amagar sota l’aparença de l’amor, ens tempta en forma de poma lluent que promet dolçors sense fi. Les llàgrimes que vessem no són sempre d’aigua i sal, a vegades estan tenyides de la sang del dolor, com quan no hi ha més sostre que el cel que està vetat viure a la terra i la gana impedeix tancar les parpelles.